taula 1
taula 2
taula 3
taula 4
taula 5
100

per a qué servexen els comicis?

Eren assemblees on es votaven lleis i es triaven als magistrats durant la república romana

100

Qui triava al rei durant la Monarquia?

Els patricis amb ajuda del Senat.

100

Durant el segle I i II va tindre lloc...

LA PAX ROMANA (un període de prosperitat i pau, amb emperador com Clàudio, Aureli, Trajà...)

100

Després d'August, esmenta 3 emperadors.

Clàudio, Aureli, Trajà

100

Què minerals es treballaven a Roma¿

Or, plata, coure i ferro (les mines d'or i de plata eren de l'emperador)

200

Quina era la funció del Senat durant la República?

confirmaven lleis, controlaven la política exterior i controlaven els magistrats

200

Per quant de temps es mantenia el càrrec de magistrat?

Durant 1 any

200

Per a on es van expandir els romans durant la república?

Es van expandir per la península itàlica, pel Mediterrani Occidental (gràcies a les Guerres Púniques contra els Cartaginesos dirigits per Aníbal) i pel Mediterrani Oriental.

200

Per què els 7 pujols era una bona zona?

Perquè era fàcil de defensar perquè tenia rius i muntanyes, i a més era positiva pel comerç i la cultura.

200

Com s'anomenaven les famílies riques i poderoses?

Patricis

300

Per què va haver corrupció durant la República?

Perquè el Senat estava preparat per a governar una ciutat, i no un imperi sencer. Els governadors de les províncies s'aprofitaven i es va generar la corrupció, i per això, rebel·lions (com la d'Espartaco)

300

Quina diferència hi havia entre la Monarquia i la República romana?

Durant la Monarquia, hi havia un rei que era triat pels patricis i assessorat pel Senat (es van crear dinasties). En la República no hi havia rei, era un dictador que era triat pels Magistrats, i també estava assessorat pel Senat.

300

Què van aconseguir els plebeus per a millorar la seua condició de vida?

Van lluitar i fer rebel·lions per millorar els seus drets i van aconseguir que es creara el CODI DE LES 12 TAULES (per a reduir els abusos dels poderosos contra els plebeus)

300

Quines conseqüències socials hi havia de les expansions de la república?

Com la riquesa es repartia de forma desigual, es van generar més desigualtats socials i descontent de la població.

300

Què van introduir a l'agricultura i què màquines van fabricar en l'economia romana?

Regadiu. Van introduir màquines com l'arada, molins i premsa.

400

Què va ocórrer amb els etruscos en l'etapa de la Monarquia?

Els etruscos van conquerir Roma, però els romans es van rebel·lar i van tornar a tindre el poder.

400

Quines conseqüències econòmiques durant l'expansió?

Es van conquerir més terres i per això van tindre més productes. A més, es van aprofitar dels botins de guerra, esclaus i els nous impostos de les noves zones conquerides.

400

Per què el Senat era molt important durant la República¿

Perquè confirmava les lleis, controlava la política externa i els magistrats.

400

Quina diferència de govern hi havia entre la monarquia i la república?

Durant la monarquia governava el rei assessorat pel Senat. En la República governava el dictador triat pels Magistrats i assessorat pel Senat.

400

Els plebeus tenien latifundis? Què eren els latifundis?

No, els latifundis eren grans extensions de terra de cultiu que tenien els patricis.

500

per a qué utilitzaven als esclaus en l'economia?

Per a treballar a la mina i a les indústries. Eren com objectes i no tenien drets ni propietats.

500

Què és una llengua romànica i per què van sorgir?

Una llengua romànica és una llengua que ve del llatí. Es van crear a causa de la romanització. Actualment, les llengües romàniques són les llengües europees com el castellà, el francés, l'italià, etc.

500

Què és la Romanització?

Procés pel qual es va assimilar la llengua (el llatí), la cultura, els costums i els lleis romanes (DRET ROMÀ) en tot el territori conquerit.

500

què és un LIBERT?

Un libert és un esclau que ha pagat per comprar la seua llibertat

500

com es dividia la societat romana¿

Patricis (minoria, amb propietats) plebeus (majoria, artesans, camperols i comerciants) esclaus (si compraven la seua llibertat es convertien en liberts) les dones (que depenien de l'home i no tenien drets, però sí podien tindre propietats).

M
e
n
u