DETER
MINANTS
MINANTS
Posa l'article definit corresponent davant d'aquests mots (mira si va amb o sense apòstrof):
- illa
- hospital
- intensitat
- humanitat
- estranger
- hematoma
- l'illa
- l'hospital
- la intensitat
- la humanitat
- l'estranger
- l'hematoma
Llig el fragment següent i resol dues tasques:
«Vora el vell pont de pedra, tres orenetes inquietes volaven arran d'un riu cabalós.»
Identifica els tres adjectius qualificatius del text.
Indica a quin substantiu concret acompanya cadascun i en quin gènere i nombre concorden.
vell : acompanya pont (masculí singular).
inquietes : acompanya orenetes (femení plural).
cabalós : acompanya riu (masculí singular).
Llig amb atenció aquestes dues oracions i substitueix els elements subratllats pel pronom personal fort corresponent:
«La teua germana, en Marc i tu arribareu tard a la reunió d'estudiants si no eixiu ja.»
«Durant tot el curs, la professora i jo hem preparat activitats interactives per al grup.»
Vosaltres.
Nosaltres.
Llig aquest fragment breu:
«Quan sentíem la pluja colpejar la finestra, decidírem romandre a la sala.»
Escriu l'infinitiu dels quatre verbs conjugats o en forma no personal (sentíem, colpejar, decidírem, romandre) i indica la conjugació (1a, 2a o 3a) a què pertany cadascun.
sentíem: sentir (3a conjugació)
colpejar : colpejar (1a conjugació)
decidírem : decidir (3a conjugació)
romandre : romandre (2a conjugació)
Llig l'oració següent i classifica els quatre adverbis destacats segons la circumstància que expressen (temps, lloc, manera o quantitat):
«Ahir vam deixar la motxilla allà, vam córrer ràpidament i vam beure molt per a recuperar forces.»
Ahir: temps
allà: lloc
ràpidament: manera
molt: quantitat
Com s'escriuen en lletres els següents numerals:
- 1/4
- 8è
- 3r
- 4.267
- un quart
- vuitè (huité)
- tercer
- quatre mil dos-cents seixanta-set
En aquest text s'han eliminat intencionadament algunes majúscules. Localitza els tres noms propis que s'han d'escriure amb majúscula inicial i els tres noms comuns que fan referència a elements geogràfics o urbans:
«L'estiu passat, la família de ferran va llogar una casa a prop del riu túria, no gaire lluny del poble on va nàixer el seu avi andreu.»
Noms propis (amb majúscula): Ferran, Túria, Andreu.
Noms comuns geogràfics/urbans: riu, poble, casa.
Reescriu aquest breu diàleg substituint les parts subratllades pel pronom feble adient (ho o hi) situat davant del verb conjugat:
— «Pau, saps que demà no hi ha classe de música?»
— «No, encara no sabia això, però aquesta vesprada aniré al conservatori a preguntar.»
«...encara no ho sabia...» (substitueix una idea neutra / oració subordinada: això / que demà no hi ha classe).
«...aquesta vesprada hi aniré a preguntar.» (substitueix el complement de lloc introduït per preposició: al conservatori).
Observa aquestes dues oracions i analitza exclusivament la persona (1a, 2a o 3a) i el nombre (singular o plural) de les formes verbals destacades:
«Durant el viatge en tren, discutíeu sobre quina ruta calia triar.»
«Encara que no ho admetera, sabíem que tenia por de la foscor.»
discutíeu: 2a persona del plural.
sabíem: 1a persona del plural.
Substitueix les locucions o expressions subratllades en aquestes dues frases per un únic adverbi acabat en -ment que tinga exactament el mateix significat:
«L'arquitecta va revisar els plànols del pont amb molt de compte per evitar errades.»
«L'alumnat va eixir de la biblioteca en silenci quan va sonar el timbre.»
cuidadosament (o atentament).
silenciosament.
Completa aquestes expressions amb el demostratiu adequat (aquest, aqueix, aquell) d'acord amb el grau dee proximitat o llunyania del context.
- ___________ vestit d'aquí és més car que _________ d'allà-
- ___________ emissora que escoltaves avui emet més música que no pas ___________ que escoltaves ahir.
- ___________ tovalles que has posat avui m'agraden més que ___________ que vas posar ahir.
1- AQUEST / AQUELL
2- AQUESTA / AQUELLA
3- AQUESTES / AQUELLES
Classifica estrictament en noms concrets o noms abstractes tots els substantius presents en aquesta oració:
«Aquell músic sentia una profunda tristesa quan contemplava la vella guitarra trencada, però la seua gran passió per l'art li donava l'esperança necessària per a continuar tocant.»
Noms concrets: músic, guitarra (perceptibles pels sentits).
Noms abstractes: tristesa, passió, art, esperança (idees, emocions o conceptes no materials).
Observa aquestes dues respostes incompletes i completa el buit amb la forma correcta del pronom feble en (tingues en compte si cal posar apòstrof davant de vocal):
— «Compraràs taronges al mercat?»
— «Sí, _____ compraré tres quilos.»
— «Vols una mica més d'arròs al forn?»
— «No, gràcies, ja no _____ vull gens.»
«Sí, en compraré tres quilos.» (substitueix el nom taronges quantificat).
«No, gràcies, ja no en vull gens.» (substitueix el complement introduït per la preposició de: d'arròs al forn)
Completa el quadre de les tres formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) corresponents a aquests dos verbs irregulars o d'ús freqüent a partir d'una de les seues formes conjugades: «produïa» i «admeteu»
Del verb produïa:
Infinitiu: produir
Gerundi: produint
Participi: produït
Del verb admeteu:
Infinitiu: admetre
Gerundi: admetent
Participi: admès
Completa els buits d'aquestes tres oracions resolent la combinació de preposició i article que hi ha entre parèntesis. Atenció: en algun cas no s'ha de fer contracció sinó apostrofació, i en un altre has d'aplicar la forma tradicional per a referir-se a casa de:
«Aquest cap de setmana hem d'anar _____ (a + ca + el) metge perquè ens done els resultats de la revisió.»
«Vam eixir corrents _____ (de + el) teatre i vam caminar _____ (per + el) carrer Major fins a arribar _____ (a + el) institut.»
«L'equip va passar _____ (per + la) vora _____ (de + l') estany abans d'arribar _____ (a + els) afores del poble.»
a cal metge
del teatre / pel carrer / a l'institut (a + el no fa contracció davant de vocal, sinó apòstrof: a l').
per la vora / de l'estany (de + el no contrau davant de vocal, s'apostrofa: de l') / als afores.
TIPUS TEST
1. Completa la frase. Els determinants...
a) acompanyen al nom i en precisen el significat
b) no tenen significat
c) expressen accions
2. Els determinants concorden...
a) només en gènere
b) en gènere i nombre
c) en gènere i nombre del verb
3. Els determinants poden ser...
a) noms, adjectius, interrogatius, indefinits i articles
b) articles, quantitatius, indefinits, demostratius, possessius, interrogatius i numerals
c) articles, adverbis, exclamatius i adjectius
d) possessius, articles, substantius i noms
4) Fixa't en els determinants articles que hi ha i marca l'opció correcta.
Una científica mataronina ha treballat per tot el món.
a) Una el
b) el món
c) Una científica
1. A)
2. B)
3. B)
4. B)
Observa aquestes dues parelles d'oracions i resol:
Parella A:
«Aquell jove estudiava fins tard a la biblioteca.»
«El meu oncle encara se sent un home molt jove.»
Parella B:
«Els treballadors van exigir millores en les condicions del torn.»
«Tinc un gos molt treballador que sempre ajuda a pasturar el ramat.»
Determina raonadament quina categoria (nom o adjectiu) té la paraula destacada en cadascuna de les 4 frases, explicant breument com ho has deduït (per exemple: si porta article davant, si concorda amb un substantiu, etc.).
Parella A:
jove = Nom / Substantiu (va precedit del demostratiu aquell i funciona com a nucli del subjecte).
jove = Adjectiu (modifica el nom home i admet gradació amb molt).
Parella B:
treballadors = Nom / Substantiu (porta l'article els davant i designa un col·lectiu de persones).
treballador = Adjectiu (qualifica el nom gos, expressant una característica seua).
Llig atentament aquest fragment:
«Ahir la metgessa va atendre el pacient ferit amb molta calma i tot seguit va entregar la recepta a la farmacèutica perquè preparara la medicació.»
Contesta les preguntes:
Quin pronom feble substitueix «el pacient ferit» (Complement Directe determinat)?
Quin pronom feble substitueix «a la farmacèutica» (Complement Indirecte singular)?
Com queda la frase sencera si col·loques tots dos pronoms davant dels seus verbs respectius (va atendre i va entregar)?
Pronom: el.
Pronom: li.
Frase resultant: «Ahir la metgessa el va atendre amb molta calma i tot seguit li va entregar la recepta perquè preparara la medicació.»
Llig atentament aquestes dues frases i respon a les preguntes següents:
Frase A: «Quan vosaltres obríeu la porta, tothom aplaudia.»
Frase B: «El tutor demanava que vosaltres obríssiu la porta de seguida.»
Quin temps i quin mode té la forma obríeu?
Quin temps i quin mode té la forma obríssiu (o obrísseu)?
Quina diferència de significat expressa l'ús de l'indicatiu respecte al subjuntiu en aquestes frases?
obríeu: Pretèrit imperfet d'indicatiu.
obríssiu: Pretèrit imperfet de subjuntiu.
L'indicatiu presenta una acció real o habitual del passat, mentre que el subjuntiu presenta una ordre, desig o acció hipotètica subordinada.
Completa cadascuna de les tres frases següents amb la forma correcta (per o per a) i justifica breument la tria (motiu, destinatari o finalitat):
«Aquest paquet de llibres és _____ la professora de llengua.»
«No vam poder eixir d'excursió _____ culpa de la forta pluja.»
«Han organitzat un taller de redacció _____ millorar l'expressió escrita dels estudiants.»
per a (expressa el destinatari d'una cosa).
per (expressa causa o motiu).
per a (expressa finalitat clara davant d'infinitiu)
LOCALITZA I CLASSIFICA ELS SEGÜENTS DETERMINANTS:
Aquest matí, el nostre tutor ha repartit tres llibres a cada alumne i ens ha preguntat quants exercicis teníem fets, mentre alguna companya li mostrava la seua llibreta amb moltes ganes.
Aquest (matí): Demostratiu
el (nostre tutor): Article determinat
nostre (tutor): Possessiu
tres (llibres): Numeral (cardinal)
cada (alumne): Indefinit
quants (exercicis): Interrogatiu
alguna (companya): Indefinit
la (seua llibreta): Article determinat
seua (llibreta): Possessiu
moltes (ganes): Quantitatiu (o indefinit quantitatiu)
Llig amb atenció aquest paràgraf literari:
«La foscor impenetrable de la nit hivernal omplia el silenci del carrer desert, mentre una tímida claror groguenca s'escapava per l'escletxa d'una finestra entreoberta.»
Respon a les tres preguntes sense fallar-ne cap:
Copia tots els adjectius qualificatius que hi apareixen (n'hi ha exactament 6).
Quin dels noms del text deriva d'un adjectiu i ha esdevingut un nom abstracte? (Pista: es forma afegint el sufix -or).
Quina funció gramatical té el mot silenci: és nom o adjectiu? Justifica.
Els 6 adjectius són: impenetrable, hivernal, desert, tímida, groguenca, entreoberta.
El nom és foscor (derivat de l'adjectiu fosc) o també claror (derivat de clar). (Qualsevol dels dos és correcte).
silenci és un nom (substantiu abstracte). No pot ser un adjectiu perquè té gènere propi fix (masculí: el silenci), porta article determinat davant i no acompanya cap altre nom per descriure'l
Analitza la següent oració complexa:
«Després de l'entrenament, els jugadors van tornar del camp de futbol molt cansats i van explicar als periodistes tota la veritat sobre el partit.»
Fes les tres substitucions pronominals següents i escriu com queda el verb amb el seu pronom davant:
Substitueix l'origen o procedència de lloc: «del camp de futbol» amb el verb van tornar.
Substitueix el destinatari plural: «als periodistes» amb el verb van explicar.
Substitueix el complement directe determinat femení: «tota la veritat sobre el partit» amb el verb van explicar.
«del camp de futbol» (lloc de procedència introduït per de) : en: «...els jugadors en van tornar molt cansats...»
«als periodistes» (Complement Indirecte de plural) : els: «...i els van explicar tota la veritat...»
«tota la veritat sobre el partit» (Complement Directe determinat femení singular): la: «...i la van explicar als periodistes.»
Analitza la següent oració complexa:
«Si nosaltres haguérem conclòs el projecte a temps, el jurat hauria valorat positivament la nostra constància.»
Resol els tres punts següents sense cap errada:
Digues quin és l'infinitiu del verb principal de la primera forma composta (haguérem conclòs) i a quina conjugació pertany.
Analitza de forma completa la forma verbal haguérem conclòs: persona, nombre, temps i mode.
Quina forma no personal del verb s'utilitza sempre per a construir els temps compostos com haguérem conclòs o hauria valorat?
Infinitiu: concloure; pertany a la 2a conjugació (-re).
haguérem conclòs: 1a persona del plural del pretèrit plusquamperfet de subjuntiu.
S'utilitza sempre el participi.
Llig atentament aquest fragment:
«Mentre caminàvem cap a l'ermita, el vent bufava suaument entre els pins, però vam haver de tornar ràpidament a casa perquè començava a tronar.»
Localitza i extreu del text exactament:
Dues preposicions diferents.
Dues conjuncions diferents (que enllacen oracions o idees).
Dos adverbis de manera acabats en -ment
Preposicions: a, entre (o la locució prepositiva cap a).
Conjuncions: mentre (o perquè, però).
Adverbis de manera: suaument i ràpidament.